Mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer - Serra Mayans Assessors - Assessoria a Eivissa i Formentera - Fiscal, laboral, comptable, juridic

Benvolgut client, l’informem que el 19 de desembre passat de 2018 va entrar en vigor el Reial Decret Llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Aquesta norma té una important incidència sobre la normativa actual. Passem a analitzar de manera molt resumida els seus efectes sobre les principals normes modificades:

I.- Modificació de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans (D’ara endavant LAU):

1. S’exclouen de forma expressa de l’àmbit d’aplicació de la LAU els lloguers turístics d’habitatge en ser una activitat econòmica (art. 5 de la LAU).

2. Termini mínim dels contractes d’arrendament d’habitatge (art. 9 de la LAU).
S’amplia de 3 a 5 anys la pròrroga obligatòria dels contractes i la pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. A més, en el cas que l’arrendador fos una persona jurídica, la pròrroga obligatòria serà de 7 anys, amb una pròrroga tàcita de 3.

3. Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte.
Aquests seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica, excepte en el cas d’aquells serveis que hagin estat contractats per iniciativa directa de l’arrendatari (art.20).

4. Garantia addicional a la fiança.
Es manté la possibilitat de pactar en el contracte una garantia addicional a la fiança però es limita el seu import al valor de dues mensualitats de renda (art. 36 LAU).

II.- Efectes sobre la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de Propietat Horitzontal (D’ara endavant LPH):

Es modifica l’art. 17 de la LPH incloent l’apartat 12: L’acord pel qual es limiti o condicioni l’exercici de l’activitat de comercialització turística d’un habitatge de la comunitat requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que, alhora, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació. Així mateix, aquesta mateixa majoria es requerirà per a l’acord pel qual s’estableixin quotes especials de despeses o un increment en la participació de les despeses comunes de l’habitatge on es faci l’activitat, sempre que aquestes modificacions no suposin un increment superior al 20% .
Aquests acords no tindran efectes retroactius.

III.- Incidència en el procediment de desnonament (Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil).

En els judicis de desnonament per falta de pagament o per expiració del termini contractual, el Jutjat ha de complir un tràmit abans de dur a terme la desocupació de l’habitatge.

En el requeriment de pagament que faci el Jutjat, ha d’informar al demandat la possibilitat d’acudir a serveis socials per comunicar la seva situació de vulnerabilitat. Si per aquests, s’aprecia aquesta situació de vulnerabilitat, l’hi comunicaran al Jutjat, que haurà de suspendre el procediment fins que s’adoptin les mesures que aquests estimin oportunes.

La suspensió serà de màxim un mes a comptar des que es rebi la comunicació dels Serveis Socials, o de 2 mesos, si qui va presentar la demanda és una persona jurídica. Un cop adoptades les mesures o transcorregut el termini, s’aixecarà la suspensió i continuarà el procediment.

Això és aplicable a tots els desnonaments que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma.

IV.- Mesures Econòmiques i fiscals.

Es contempla la possibilitat que els ajuntaments, mitjançant ordenança fiscal, puguin bonificar en fins a un 95% la quota íntegra de l’IBI dels habitatges llogats.

S’autoritza als Ajuntaments a exigir un recàrrec del 50% de la quota de l’IBI, sobre les finques residencials que es troben desocupades amb caràcter permanent.

Finalment, el Reial decret llei estableix una exempció de pagament de l’ITPYAJD corresponent al contracte d’arrendament d’habitatge.

Mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer
Tagged on: