El compliment dels requisits formals a l’hora de poder exercitar el dret a la deducció en l’IVA ha estat motiu de discrepància recurrent entre l’Administració Tributària i els contribuents.
La postura més formalista de l’Administració sobre la limitació del dret a la deducció per mers incompliments formals en les factures, està sent qüestionada.
En aquest sentit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la seva recent sentència de 15 de setembre de 2016, analitza la possible limitació de la deducció de l’IVA respecte a factures que documenten serveis jurídics prestats «des d’una data a una altra».
En ella el TJUE confirma que una factura com l’anterior no compleix amb el contingut mínim exigit per la normativa en la mesura en què no conté una descripció detallada i suficient que permeti a les administracions tributàries verificar tant el pagament de l’impost com l’existència, si escau, del dret a la deducció de l’impost.
No obstant això, ha entès que sempre que l’Administració Tributària disposi d’informació suficient per verificar el compliment dels requisits materials de l’exercici del dret a la deducció, aquest no pot limitar-se ja que s’estaria fent fallida la neutralitat, principi bàsic sobre el qual es construeix l’impost.
Aquest no és més que l’últim exemple de la línia que fa ja temps va començar a traçar el TJUE respecte a la priorització dels requisits materials sobre els formals en l’exercici del dret a la deducció de l’IVA.
Per això hem d’insistir que la descripció de l’operació objecte de la factura sigui prou precisa de la naturalesa de la mateixa i indicativa, per tant, del tractament que li correspon possible exempció, tipus impositiu,… De la mateixa manera dir que el fer en les mateixes referència a annexos o a una altra documentació (contractes, pressupostos, etc.) pot ser d’utilitat per al compliment formal que l’Administració requereix, alhora permet ser breus, precisos i concisos.