En múltiples mitjans de comunicació ha saltat la notícia que el Ple de la Sala social del Tribunal Suprem ha dictat sentència a 23/03/2017 deixant sense efecte l’obligatorietat de dur a terme el registre diari de les jornades de treball per a tota la plantilla. No obstant això, manté que s’hauran de comptabilitzar les hores extraordinàries realitzades pels empleats.
En una sentència del Tribunal Suprem feta pública el dia 07 d’abril, la sala social estima un recurs de Bankia contra la fallada de l’Audiència Nacional que en 2015 va condemnar a l’entitat a instàncies dels sindicats i va obligar a establir un sistema de registre.
Els magistrats adverteixen que les empreses no estan obligades “ara com ara” a portar un registre horari, raó per la qual els tribunals no poden “suplir al legislador imposant l’establiment d’un complicat sistema, mitjançant una condemna genèrica”.
Això, expliquen, obligaria “necessàriament” a negociar amb els sindicats el sistema a implantar, ja que no es tracta si es fes ressò de les sortides i entrades sinó també del desenvolupament de la jornada efectiva “amb les múltiples variants” que suposa, entre uns altres, l’existència de diferents torns, el treball fos del centre i la distribució irregular de les hores.
Per al Suprem, aquesta decisió, que empara en la interpretació de l’Estatut dels Treballadors, no deixa indefens a l’empleat a l’hora de provar la realització d’hores extraordinàries, ja que l’empresa li notificarà el nombre d’extres acumulades a final de mes.
Una solució que s’ajusta a més al que es disposa per la normativa comunitària sobre la jornada laboral i l’ordenació del temps de treball, la qual només recull la necessitat de portar un registre quan se sobrepassi l’horari ordinari.
La sentència compta amb tres vots particulars; la magistrada Lourdes Arastey, una de les quals s’ha manifestat en contra de la fallada, recorda que l’obligació de registrar les hores extraordinàries “es buida de contingut si no s’efectua un seguiment o control de la jornada realitzada pel treballador”.
En la seva opinió, el concepte d’hora extraordinària solament sorgeix quan es produeix la superació de la jornada ordinària.
Altres dos jutges, Jordi Agustí i Rosa Virolés, assumeixen l’argument de Arastey però a més recorden que el que no es garanteix amb la fallada aconseguida és que el treballador compti amb un mitjà de prova documental que acrediti les hores extraordinàries realitzades.
Tots dos es lamenten de la decisió de la sala en considerar que el temps de treball és una condició de “gran rellevància social econòmica” que hauria d’haver portat al tribunal a ratificar la sentència de l’Audiència Nacional “davant la realitat social d’una crisi generalitzada”.
De la lectura total de la sentència, es desprèn que la supressió d’obligatorietat de control diari de jornades exclusivament versa sobre el contingut de l’article 35 de l’I.T., això és, control d’hores extres, que per definició legal, només poden ser realitzades pels treballadors a jornada completa. Entén el Tribunal Suprem que si la voluntat del legislador hagués estat la de regular l’obligació de portar un registre diari de la jornada laboral ordinària, ho hagués realitzat en l’art. 34 del E.T., article que regula la jornada ordinària i no en canvi en el 35 del E.T. que regula les hores extraordinàries.
L’obligatorietat de portar control diari de jornades per a treballadors a temps parcial segons el que es disposa en l’article 12.4.c), no es veu a priori difuminada, i de no intervenir canvi per part del Legislador, o alternativament, els tribunals ho esmenin, les Empreses hauran de seguir controlant diàriament les jornades parcials.
Així doncs quedem expectants a veure com actua la Inspecció de Treball i Seguretat Social davant el nou escenari que es planteja com a conseqüència de la Sentència del TS de 23 de març de 2017.